[hacerse notable] distingir-se, sobresortir intr, excel·lir intr. Este chico se diferencia de los demás estudiantes, aquest noi es distingeix dels (o excel·leix sobre els) altres estudiants.  [...]

los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir.  [...]

ressaltà X per la seva habilitat. sobresortir excel·lir fer-se remarcar cridar l'atenció singularitzar-se particularitzar-se 4 discernir reconèixer(->) 5 separar, classificar. 6 veure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]

conducte raquidi, i se situï a distància del disc herniat, fenomen conegut per hèrnia discal segrestada (an sequestred discal herniation). L'hèrnia discal acostuma a sobresortir per fora de la línia mediana (hèrnia posterolateral) o bé pot ocupar la línia mediana i els seus costats (hèrnia massiva [...]

sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]

. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-sepron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant [...]