FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura practicada en un mur o en una paret d'una ciutat, d'un edifici, d'una cambra, etc., des del soler fins a una altura convenient, per on es pot entrar i sortir. El llindar, els brancals d'una porta. La porta d'entrada d'un edifici. Les portes d'una ciutat. L'enemic era a les portes de la [...]
, Només es veu un sol color, Ho han de fer ells sols;
quan és una forma del verb soler: Sol venir els dijous, Sols anar a cine?;
quan és un adverbi: Ni tan sols l'han esmentat.
[...]
. Per exemple:
Mira de fer l'esforç d'entendre la situació.
Ens va dir d'anar al cinema.
Va provar de posar-se en la seva pell.
En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
del terreny'
sol: astre, nota musical, 'sense companyia', verb soler, adverbi
són: verb ésser/ser
son: 'acte o ganes de dormir', possessiu, verb sonar (balear)
té: verb tenir
te: pronom feble, 'arbust' i 'infusió', nom de la lletra t
ús: 'acció d'usar', verb usar (balear i alguerès)
us: pronom [...]
v tr 1 [habituar] acostumar, habituar. Me han acostumbrado al trabajo, m'han acostumat a treballar. v intr 2 [soler] acostumar, soler, tenir el costum. Acostumbra venir (o a venir) temprano, acostuma a (o de) venir d'hora. v pron 3 [avezarse] acostumar-se, habituar-se, avesar-se. Acostumbrarse a [...]
Giny precursor de l'hemodiàlisi ideat per Lluís Bartrina i Soler, consistent en una cèl·lula dialitzadora que s'omplia amb 500 ml de sang del malalt, heparinitzada, i es mantenia submergida en una cubeta que contenia 5 l d'aigua destil·lada amb Clna, ClK, glucosa i bicarbonat sòdic. Al cap de dues [...]
algú del seu dret. 5 [acostumbrar] acostumar, soler, tenir el costum. 6 usar de usar (o fer ús) de. v pron 7 usar-se, emprar-se, fer-se servir. Ya no se usa el punto y coma, ja no es fa servir el punt i coma. 8 usar-se, posar-se, portar-se. [...]