FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure del son (algú que dorm). Demà, desperteu-me a les sis. Un gran tro ens va despertar a tots. Algú que dormia, sortir del son. Aquesta nit m'he despertat dues o tres vegades. Tots ens hem despertat quan ell ha trucat a la porta. Despertar-se la naturalesa al matí, a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
permetia de sortir a passeig. És un carrer prou ample per a permetre el pas d'un camió. permetre's la llibertat de fer alguna cosa [o permetre's de fer alguna cosa] Gosar fer alguna cosa. M'he permès la llibertat d'entrar. M'he permès de contradir-lo. permetre's el luxe de fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vèncer. La son l'ha vençut. donar-se per vençut Algú, donar-se, reconèixer que no pot guanyar. posar el vencedor el vençut sota la seva llei Posar-lo sota la seva dominació. vèncer-se a si mateix Vèncer les pròpies passions. Sortir guanyador (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del seu llit (l'aigua d'un corrent) per donar-li una altra direcció. Derivar les aigües d'un riu per a ús de l'agricultura, d'una indústria. L'aigua d'un corrent, sortir del seu llit per a prendre una altra direcció. Les aigües del riu deriven en aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, regular, (un assumpte) de comú acord amb algú. Arranjar un negoci. Enginyar-se per aconseguir un fi, per sortir d'una situació difícil, per evitar un perill, etc. Jo no sé com es va arranjar per escapar-se de pagar la indemnització que li exigien. Noi, jo et deixo: ja t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quatre fogons. Taulell de cuina on es preparen els aliments abans de cuinar-los. Forat que algunes armes de foc tenien a la recambra per a comunicar el foc a la càrrega. sortir de fogó Perdre la continença, especialment per ira. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar bé amb allò que requereix l'estat, la situació, d'algú o d'alguna cosa. Això no convé a un home de la vostra posició. No li convé sortir de nits. Us convé casar el vostre fill. Més et convé callar. Anar bé amb el desig, el gust, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alçària convenient, que facilita als viatgers d'entrar i sortir d'un vehicle, d'un vagó de tren, i la càrrega i descàrrega de mercaderies. Pis de fusta o de canyís en la part superior de la casa o barraca, destinat generalment a la cria dels cucs de seda o a guardar-hi algunes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar buit (un receptacle) traient-ne allò que conté, deixar buit (un lloc) fent-ne sortir els qui hi ha o sortint-ne. Buidar una bota. Buidar un safareig. La policia buidà la plaça en un moment. Aquesta gerra deu tenir una esquerda: s'ha buidat. buidar el pap Dir tot el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ganes de sortir a caminar cada dia. Se m'ha contagiat la teva manera de parlar. Transmetre (a algú) una actitud o un comportament pel contacte i la influència exercida. Era una oradora tan eloqüent que contagiava l'auditori de curiositat i d'apassionament. El noi es va contagiar de la [...]
