sucumbir a dificultats econòmiques. anar-se'n a l'aigua Un negoci, un projecte, fracassar. L'empresa familiar se'n va anar a l'aigua i es va quedar sense feina. fer aigües una nau Entrar-hi l'aigua. fer aigües algú Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una [...]

doblegar(fig.), fer sucumbir, físicament o moral. afeixugar aixafar abatre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 abatussat estossinat Ant. Invençut. Invicte. 2 Ésser vençut: Sucumbir. Perdre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

conformar-se sucumbir, cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més. Sucumbir a la temptació. ajeure's, cedir a la voluntat d'altri. sotmetre's transigir fluixejar, mostrar-se fluix, començar a cedir. amollar. Al principi sembla inexorable, però després amolla. contemporitzar, cedir per [...]

'spron.) sotmetre's, cessar de resistir, declarar-se vençut. sucumbir deposar les armes plegar bandereso arriar la bandera(fig.) capitularo capitulejar retre les armes(≠ retre armes) retre l'espasa(fig.) constituir-se presoner donar-se(el·lipsi de donar-se per vençut) Cp [...]

VERB MODEL v intr 1 [hacia abajo] caure. 2 [colgar] caure. 3 [un vestido] penjar. La falda te cae por un lado, la faldilla et penja per un costat. 4 [sucumbir] caure. 5 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. 6 [pecar] caure. 7 [los colores] perdre. 8 [el sol] declinar, pondre's pron. 9 [la [...]

el norte. 13 [escaure's en tal temps] caer. 14 [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa. 15 mar [un vaixell] caer. 16 [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron. 17 fig [sucumbir] caer, morir. 18 fig [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron [...]

. 2 Oposar resistència a la voluntat d'altri. oposar-se(->) reguitnar reaccionar, esforçar-se a resistir una acció. recalcitrar, resistir obstinadament. tenir (algú) a ratlla Cp. refusar a, revoltar-se, insurgir-se Ant. Sucumbir. Donar-se. Capitular [...]

, perdre-ho tot. esgarriar, fer que es perdi algú, alguna bèstia. 2 abs. buidar-se, descolorir-se. 3 Ésser vençut. sucumbir. 4 (perdre'spron.) desencaminar-se, corrompre's. marrar el camí, perdre'l agafant-ne un altre que fa marrada. Hem marrat el camí, i per això hem fet tard. descaminar-se, perdre [...]