El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans [...]
El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer referència a les petites tribus que habitaven l'oest i el nord de la Serra dos Parecis. Aquestes tribus portaven grans [...]
Els sabanes són trilingües: a més de parlar la seva llengua autòctona, parlen també nambiquara del nord (mamaindé) i portuguès.El terme nambiquara prové del guaraní nambi ('orella') i -gwara (sufix possessiu). Es tracta del sobrenom que es va fer servir al segle XVIII per a fer [...]
Nom genèric dels àcids que no tenen els protons enllaçats per mitjà d'àtoms d'oxigen. Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l'hidrogen. Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el tel·luri. Hom els anomena mitjançant el sufix -hídric. [...]
estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir [...]
IUPAC, afegint el sufix -quinona al nom del compost aromàtic. Tenen aplicació com a oxidants, en la preparació de colorants i com a intermediaris de síntesi. [...]
tenen nom individual són anomenats fent precedir el nom d'un hidrocarbur fonamental de prefixos que deriven dels noms dels altres cicles presents (en general, per substracció del sufix-è per -eno, bé que en alguns casos hom admet prefixos abreujats tals com benzo-, nafto- o [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 factible realitzable practicable viable donable eventual D'un gran nombre de verbs transitius es forma un adjectiu que inclou la idea de possibilitat afegint a l'arrel els sufixos -able o -ible (accessible, existible, oposable, excusable, etc.) o el sufix -dor (cobrador o cobrable, conrador o [...]
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
faedor. Aquesta no és una cosa faedora. realitzable produïble perpetrable(crim, etc.) cometedor(forfet, malifeta, etc.) possible practicable, que hom pot posar en pràctica. elaborable La terminació -able -ible, com a sufix dels verbs actius, expressa sempre la idea de factible. En alguns casos [...]
