FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té virtut de produir. Una terra molt productiva. Un comerç productiu. Que serveix per a formar un bon nombre de mots compostos o derivats. Un sufix productiu. Un procediment molt productiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra com a causa o agent. Que expressa una acció que el subjecte fa que algú altre executi. Verb causatiu. La forma fer fer és una perífrasi causativa. Relatiu o pertanyent als verbs causatius. Sufix causatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que augmenta, que expressa augmentació. Que afegeix una idea de grandària, d'intensitat, d'estimació, etc., a la idea expressada pel mot al qual s'afixa. El sufix augmentatiu -às del mot cotxàs. Mot format amb un afix augmentatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afix inserit a l'interior del radical d'un mot. L'infix nasal del verb llatí frango. Afix inserit entre un radical i un sufix que serveix per a connectar l'un amb l'altre. L'infix -eg- del mot polsegós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de vital. Força vital, principi de vida. La vitalitat d'un ou. Grau de vigor o de prosperitat de quelcom. Una dona plena de vitalitat. La vitalitat d'un poble. La vitalitat d'un parlar. La vitalitat d'un sufix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a fer intens, a intensificar. En gram., que serveix per a donar força o èmfasi. Un verb intensiu. Sufix intensiu. Que es proposa l'increment de la producció en àrees limitades amb alta aplicació de capital o de treball. Conreu intensiu. Agricultura intensiva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un nom col·lectiu. Relatiu o pertanyent als noms col·lectius. Un sufix col·lectiu. Conjunt de persones que tenen alguna cosa en comú. El col·lectiu de les dones, el col·lectiu dels treballadors d'un ram. [...]