FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de generositat, d'amplitud. Poc ajut n'hauràs: és un home molt escarransit. Fet mesquinament, d'una manera gasiva. Van ésser unes festes ben escarransides. Poc fet, mancat de desenrotllament normal. Té divuit anys, però és tan escarransida que sembla una nena de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no, que depèn d'una circumstància incerta, conjectural. Les eventuals complicacions d'una operació quirúrgica. De duració limitada, que cessa quan s'acaba la feina. Contracte eventual. Que té un contracte laboral de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fred. No es banya per la fredor de l'aigua. L'aigua, no la vull gaire calenta: tan sols perduda la fredor. La fredor d'un públic. La fredor de les seves paraules. Saludar-se amb fredor. Fred¹. Quina fredor, avui! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l'exuberància del seu cos, l'elegància del seu vestir, etc. Quina patxoca, nois, amb els uniformes nous! La noia feia patxoca, amb aquell vestit llarg i tan ben pentinada. Aquesta camisa fa molta patxoca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (aigua) d'un pou. Extreure (idees, informacions, etc.) d'algun lloc, d'un autor, etc., que n'ofereix en abundància o de molt valor. M'agradaria saber d'on poua aquestes metàfores tan brillants. Han pouat aquestes dades de les darreres enquestes oficials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en coves. Aquí van deixar la seva petjada els troglodites que van habitar el nord de l'illa. Rude i amb una cultura primària. Aquest comentari és propi d'un cervell troglodita. Avançat en uns aspectes i tan troglodita en d'altres! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o la durada mitjançant una alteració. Falsificar, desnaturalitzar. Alterar la llet. Alterar un text. Alterar la veritat. Fer sortir de l'estat normal. Alterar la salut. Torbar, commoure, agitar vivament l'ànim. Jo volia conservar la calma, però aquella resposta tan poca-solta em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar excessivament. Descripcions que allargassen la narració dels fets. El sol allargassava les ombres. El so del timbre s'allargassava. Ajeure's ben estirat, tan llarg com un és. Si s'allargassa li surten els peus per sota dels llençols. El vàrem trobar allargassat sobre la [...]
