FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar l'ull (d'una agulla o altre instrument). Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. Treballar amb mala claror desulla qualsevol. L'Úrsula es desullava davant d'aquell espectacle tan macabre. estar desullat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les fagàcies, semblant a l'alzina, però de capçada no tan densa i d'escorça molt gruixuda, el suro, que fa boscos, quasi sempre força clars, en llocs secs i assolellats de les terres mediterrànies occidentals, sobre terrenys [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una desgràcia, un mal, colpir dolorosament. La mort del seu fill el va afligir molt. La fam, la guerra que afligia el país. Les malalties que afligeixen els homes. Afligia els seus pares amb la seva conducta. Esdevenir fortament adolorat. No t'afligeixis, que la ferida no és tan greu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis, dit especialment de la llengua i, per extensió, de les mans, dels peus, etc. Parla més clar: sembla que tinguis la llengua balba. No podia agafar res amb les mans de tan balbes que les tenia del fred que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dejunar. No tenim res per a menjar: hem de fer dejuni. Un dejuni tan llarg li espatllarà l'estómac. Fer, observar, els dejunis. Rompre el dejuni. Dia de dejuni. Privació . Mai cap ball, cap funció de teatre: és un dejuni de diversions. Vaga de fam [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat de llit. L'Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l'altra. Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L'habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. Marge de pedra per a sostenir les terres d'un bancal. Marge de terra. [...]
