FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble de l'època hel·lenística i romana establert al sud de la regió de Judea, en el territori occidental de l'antiga Edom. Relatiu o pertanyent als idumeus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sedentari. Sistema de vida que es caracteritza per l'assentament en un lloc fix de residència. Tendència de la població de romandre en un lloc, sector o territori determinats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat d'un baró. Als Països Catalans, des del segle xiii, territori d'una certa extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua grega que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània. Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funció renal del ronyó. Ronyonada 1. Del cop va sentir un fort dolor als ronyons. tenir el ronyó cobert Ésser ric. Part central, la més interna, d'un territori, d'un afer, etc. És del ronyó de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat dins un territori o dins un espai determinat. Estanys enclavats entre les muntanyes. Enclavament 2 1 . En heràld., que conté una partició amb una esmotxadura quadrada al mig, s'aplica a un escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la geopolítica. Estudi de la relació existent entre el territori i el medi geogràfic, d'una part, i l'estructura socioeconòmica i l'evolució política d'un país, de l'altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de la història d'un poble o d'un territori posterior a la prehistòria i anterior a la història, sobre el qual hi ha documentació escrita indirecta. El període més recent de la prehistòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al regne d'Aragó, cap d'una junta, o d'una associació lliure de poblacions, per a la defensa mútua. Des del segle xiii, oficial reial amb competències governatives sobre una porció del territori aragonès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragmentar (un territori que ha tingut una etapa d'unitat política o administrativa) en petites entitats polítiques independents i sovint enemistades entre elles. Una normativa que balcanitza l'economia. L'estat es balcanitza i s'afebleix. [...]
