Resultats de la cerca frase exacta: 484

101. magnoliàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, llenyoses, de fulles simples amb grans estípules caduques que al principi envolten la tija, flors sovint grosses, solitàries, amb dos o tres verticils de tèpals i nombrosos estams disposats helicoidalment, i fruit format sovint per [...]
102. penca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira ampla i gruixuda que es treu d'alguna cosa. Una penca de pebrot. Una penca de cansalada. Panna llarga i ampla de suro. tenir bones penques Tenir bons palpissos. haver-n'hi una penca Expressió que s'aplica a una persona alta i prima. tenir penques Tenir desvergonyiment. Tija [...]
103. estoló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament. [...]
104. gnòmon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil o tija que per la posició i llargària de la seva ombra serveix com a indicador de l'hora, de l'altura del sol, etc. [...]
105. caparrot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les orobancàcies, de tija blavosa o groguenca i fulles reduïdes a esquames, paràsita d'una gran diversitat d'hostes (Orobanche ramosa). [...]
106. caulicle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija petita o part caulinar de l'embrió d'una llavor. En el capitell corinti, tany que surt del fullatge inferior i puja fins a l'àbac. [...]
107. lloba 4
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Card de tija alada, fulles pinnatipartides molt espinoses i capítols purpuris també espinosos, que es fa en sòls profunds i humits (Cirsium vulgare o C. lanceolatum). [...]
108. rama 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca amb fulles. Part del corm d'una planta constituït per tija i fulla. Conjunt de rames tallades. Una cabana de rama. Fer, tallar, rama per al bestiar. [...]
109. aspreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la classe dels equisetòpsids, de tija simple, de 0,5 metres d'alçària aproximadament, persistent durant l'hivern, que viu en llocs humits (Equisetum hyemale). [...]
110. estripa-sacs
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les gramínies, de tija rígida i amb una panícula d'espiguetes amb arestes, que creix a les vores dels camins (Bromus diandrus). [...]
Pàgines  11 / 49 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>