FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al temps que necessita la Lluna per a acomplir una revolució completa des del seu node ascendent fins que torna a aquest mateix punt. Revolució dracòntica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brot que surt accidentalment en una planta llenyosa. Herba que torna a créixer o brotar després d'haver estat dallada. rebrot d'arrel Renou². rebrot de soca Tany. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que la nota davant la qual va posat torna a la seva entonació natural perquè s'anul·la l'efecte d'un sostingut o d'un bemoll anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'anomalia astronòmica. Relatiu o pertanyent al temps que necessita la Lluna per a acomplir una revolució completa des del perigeu fins que torna a aquest mateix punt. Revolució anomalística. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot lleuger que porta un pes a la base i que, desviat de la seva posició vertical, torna a posar-se dret per l'acció del pes addicional. Insecte ortòpter, saltador, glabre i de color verd. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a escalfar (allò que s'ha refredat). Ja torna a ésser fred: reescalfeu-ho. Li va reescalfar l'arròs que havia sobrat. Elevar la temperatura (d'una cosa que ja és calenta). Reescalfar l'entusiasme, el zel, d'algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i després s'enfosqueix en contacte amb l'aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enfosquir o d'enfosquir-se; l'efecte. enfosquiment al limbe Enfosquiment aparent del disc solar, creixent des del centre cap a la vora pel fet que la llum solar es torna més tènue en augmentar el gruix d'atmosfera solar que travessa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que lleva la netedat, la puresa, de quelcom. Carrers plens de brutícia. No es treu la brutícia de les ungles. Paraula, acció, bruta, indecent, deshonesta. No diguis brutícies. Ha comès brutícies inexplicables. Calamarsa, pedra. Torna a fer fred: deu haver [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sis vegades cent. Sis-cents caps de bestiar. Sis-centes ovelles. El nombre sis-cents, 600. Dos-cents per tres fan sis-cents. El que fa sis-cents en una sèrie numerada. Viu al número sis-cents de la Gran Via. Xifra que correspon al nombre sis-cents. Esborra aquest sis-cents i torna'l [...]
