FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquest vespre. Quan hi tornarem a anar? Quan hi tornarem? Alguna cosa, esdevenir-se de nou. Ja li ha tornat la febre. Ja torna a ploure, a tronar. Una avinentesa com aquesta ja no tornarà mai més. tornar a la mateixa Insistir porfidiosament en una cosa. que torna, que gira [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
construccions. La vegetació hi torna a senyorejar. La nit ja senyoreja. Dominar 6 1 . El castell senyoreja tot el poble. Només resta en peu la torre que devia senyorejar en l'antiga construcció. Tenir les maneres, el tarannà, etc., d'un senyor. Senyoregen molt però no tenen ni cinc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
complet de la ciutat en una hora. Figura circular o aproximadament circular que descriu un cos allargat i flexible a partir d'un punt fins que es torna a trobar en el mateix punt. En aquest cabdell hi ha quaranta volts de cordill. volt de pela Perímetre mínim necessari del canó d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Procés inconscient mitjançant el qual l'individu torna a una etapa anterior del seu desenvolupament. Retorn a una situació anterior, política, social o religiosa, ja superada. Moviment de la línia de costa mar enfora. Estudi de la millor aproximació d'una variable aleatòria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs músics que poguérem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega. arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar. Atrapar. Ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llarg, ulls prominents, dos parells d'antenes llargues i fortes, cinc parells de potes, de color fosc que es torna vermell per la cocció, molt apreciat en gastronomia (Palinurus vulgaris). Entolladura de dos caps de corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que, en contacte amb l'aire, s'altera superficialment i es torna gris (símbol, Pb; nombre atòmic, 82; pes atòmic, 207,2). Un canó de plom. Fondre plom. ésser un plom [o ésser com un plom] Ésser molt pesat. Pes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobretot damunt el colze. vena cava Vena gruixuda per la qual, en els vertebrats que respiren aire, la sang torna al cor. La vena cava superior, la vena cava inferior. vena porta Porta 6 . vena safena Safena . Fil d'aigua subterrani. Una vena d'aigua. vena fluida Flux d'un fluid que s'escola per una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Boletus i altres gèneres afins de l'ordre de les boletals, en general comestible, gros i carnós, que es torna blau al tall o al tacte. mataparent amarg Mataparent de cama ampla, amb reticle vermell, tubs grocs i carn amarga (Boletus calopus). mataparent d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
des que s'alça de terra fins que torna a posar-s'hi. Venir d'un vol del bosc al colomar. en un vol [o d'un vol] Molt de pressa. Hi anem en un vol i tornem. Distància o espai recorregut per una aeronau des de l'envol fins a l'aterratge. La durada del vol és de dues hores. Conjunt d [...]
