FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
següent. Entrellaçar d'una manera anàloga (cossos prims i flexibles). Teixir una garlanda. Teixir un discurs. Les aranyes, fer (la teranyina), el cuc de seda (el capoll), etc. teixir i desteixir Treballar i esforçar-se d'una manera inútil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre. en comú Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú. Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú. De tipus usual, que no s'aixeca per sobre del nivell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Espai de terra que hi ha en els horts i les terres conreades, entre renglera i renglera de plantes o d'arbres. Bancalada. En una mina subterrània, esglaó que correspon a un nivell o a un subnivell i serveix per a treballar en l'extracció del mineral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una oració negativa, ni un. No té cap germà: és fill únic. Quan m'ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d'ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. —Te n'ha donat alguna prova? —Cap, ni una. En una oració [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. Treballar per la glòria. Allò que dona aquest honor, aquesta distinció, etc. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pagès de remença a treballar durant un o més dies a l'era del senyor a l'hora de batre. Acció de batre el bosc per aixecar la caça. Caça 1 1. Operació policial destinada a cercar i agafar gent o coses en un indret determinat. Fer una batuda. Pallissa². Amb la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una acció quan aquell terme és expressat per un temps verbal. Després que he donat esbarjo a l'alegria, torno a treballar. després de tot Al capdavall 2 1. Si vols pintar la paret d'aquest color, tu mateix; després de tot, l'habitació és teva. Hi hem dedicat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
després d'un temps més o menys llarg). Plega la feina i marxem! Interrompre la feina per a reprendre-la al dia següent, després d'un repòs, etc. Comencem a treballar a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar. Cessar 3. Plegar un negoci. Plegar una botiga. plegar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cadascun dels jugadors, tenir un joc guanyat. passar-ho amb una cama damunt l'altra Passar-ho descansadament, sense treballar. tenir bona cama [o tenir cama] Ésser bon caminador. tenir cama Tenir guanyat un dels dos jocs que cal guanyar per a vèncer en una partida. tenir una cama al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de treballar, esforç sostingut. Un treball físic, intel·lectual. Un treball ben pagat, mal pagat. Ésser molt cansat un treball. Els fruits del treball. Posar-se al treball. Ja va bé de descansar una estona després de quatre hores de treball. Allò en [...]
