FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tallar en rodó Tallar una cosa de manera que se separi completament de l'altra a què estava adherida. Tallar en rodó el cap, un tronc. tallar les bresques Brescar 1. tallar les cames a algú Impedir-li de fer el que es proposa. tallar un arbre Tallar-lo per la soca, per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
còncava. cara del bot En un tauló o una post deformats, cara que fa bot, que és convexa. cara de resinació Faixa vertical del tronc d'un arbre de la qual es lleva l'escorça per tal que flueixi la resina. [...]
fer cagar el tió
Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.
A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió
per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura. Un arbre fuster. Un arbre fruiter. Un arbre de ribera. Seure a l'ombra d'un arbre. arbre bessó Arbre la soca del qual es bifurca, trifurca, etc., arran de terra. arbre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lletra Exactament, sense afegir ni treure res. Complir una ordre al peu de la lletra. al peu del canó En disposició, a punt, especialment davant una situació dura o combativa. peu de mont Piemont. Tronc d'una planta. La planta mateixa. Arbre sobre el qual es fa un empelt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior del cos humà separada del tronc pel coll. Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L'han ferit al cap. Li van obrir, badar, el cap d'un cop de pedra. Vaig pegar un cop de cap a la paret. Topar de cap [...]
D'una banda, el verb seure
designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan [...]
Dit del moviment que es fa amb una gran rotació de la part superior del tronc, que produeix la impressió que el cos es llança cap enrere, a la qual sovint s'afegeix una inclinació. [...]
Peça d'indumentària amb dos camals tancats per l'extrem inferior i proveïda de tirants, que cobreix el tronc, les cames i els peus, impermeable, que s'utilitza en espeleologia per a progressar per aigües subterrànies. [...]
