FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de clar, judici. a judici de Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable. Acte o procés mental mitjançant el qual s'atribueix un predicat a un subjecte, s'afirma o es nega una relació entre dos o més termes. judici analític Judici que és ver en virtut [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la ratera. Agafar un lladre. Ara ja no pots negar que has estat tu: ja has caigut a la trampa, ja t'hem agafat! El vàrem agafar en una mentida. Atènyer sobtosament. L'ha agafat la tempesta prop de Sant Celoni. Sobrevenir 1. Li ha agafat un mal de ventre fortíssim. Li ha agafat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oposada a la d'alguna cosa que es mou. Nedar contra el corrent. Oposició a. Marxar contra l'enemic. Revoltar-se contra els superiors. Obrar contra les lleis. Un remei contra la febre. en contra En sentit oposat, en oposició. Si tu hi vas a favor, ell hi anirà en contra. Votar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les escombraries] Llençar 1. Això, ja ho pots fotre a les escombraries. fotre el camp Anar-se'n, fugir. fotre mà a algú Tocar-lo libidinosament. fotre alguna cosa pels morros a algú Rebutjar-la-hi despectivament, desafiadorament. Perjudicar, danyar. El que tu vols [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ho encerta, tu tampoc no ho endevines sempre. Serveix per a reemplaçar un que darrere el que que introdueix el segon terme d'una comparació. És millor que vinguis que si et quedaves a casa. si, doncs Expressa l'única condició en què una cosa pot deixar d'ésser, [...]
i poden expressar més d'un significat, com ara la crida, l'admiració, la sorpresa, la inquietud o l'enuig. Per exemple:
Nom propi de persona: Aloma, estàs bé?
Pronom personal fort de segona persona: Tu, escolta!; Vosaltres, calleu!
Nom de relació (parentiu, càrrec, jerarquia, tractament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És ucraïnès i encara no entén el català. Entén el català, però no el parla. Tu vas dir una cosa, i ell en va entendre una altra. Entendre les matemàtiques. Un zel mal entès. Perdoni: no l'he entès. És un home que no sap fer-se entendre. No us [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aixà. així i així En substitució de circumstancials de manera que es donen per sabuts. Aquest home ha fet així i així. Expressant un desig. Així fos com tu dius! Així et rebentessis! Així sia! Essent així, per aquesta raó, en [...]
