Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]

Osona Tavertet Balmes, les Edificació aïllada (mas, casa...) [...]

Garrotxa Tortellà Balmes, les Indret (paratge, bosc...) [...]

La forma normativa d'aquest cognom és Balmes. La variant prenormativa Balmas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]

Garrotxa Montagut i Oix Uja, balmes d' Orografia (pla, coll, vall...) [...]

Dia o any que fa una centúria o unes quantes centúries d'un esdeveniment. El centenari de la naixença de Balmes. El cinquè centenari de la descoberta d'Amèrica. Celebració d'un centenari. Els actes del centenari d'aquella institució van ser molt reeixits.  [...]

Cinc més un. Un nen de sis anys. Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis. El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6. Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6. sempre hi [...]

En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple: balmesià, balmesiana (de Balmes) dalinià, daliniana (de Dalí) maragallià [...]

Capa fina de concreció calcària que recobreix les parets d'algunes coves i balmes, i fixa els pigments de les pintures rupestres. [...]

Pintura o gravat prehistòric fet en coves, balmes o parets de roca. [...]