La forma normativa d'aquest cognom és Verdeguer. Les variants prenormatives Verdaguer, Verdagué, Berdaguer, Berdagué i Berdegué no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cartejar-se. Conjunt de les cartes trameses o rebudes. El carteig històric de Collell amb Verdaguer. Cruixit que fa el paper fortament encolat en doblegar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit de la pròpia mà de l'autor. Una carta autògrafa. Un autògraf de Verdaguer. Signatura autògrafa, especialment quan és d'algú famós o popular. Demanar un autògraf. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs, paraules, en lloança d'algú o d'alguna cosa. Elogi de Verdaguer. Fer un elogi de la humilitat. Mereix un elogi per la seva laboriositat. Paraules d'elogi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d'extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos. El gran poema L'Atlàntida de Verdaguer. Composició poètica breu. Hi ha poemes de Salvat-Papasseit que m'agraden molt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la joventut. Els anys juvenils. Les obres juvenils de Verdaguer. Esportista que pertany a la categoria immediatament superior a la dels cadets i inferior a la dels júniors, de setze a disset anys d'edat. Relatiu o pertanyent als juvenils. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversa, especialment de certa importància, entre dues o més persones. Reunió pública d'experts convocats per a compartir i discutir dades i opinions sobre un tema. Ja s'han publicat les actes del darrer col·loqui sobre Jacint Verdaguer. Intercanvi d'opinions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art que s'expressa mitjançant la combinació de sons, d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme. Obra musical. Sentir música. Executar música. Música alemanya. Música de Vives i paraules de Verdaguer. música de cambra [o música de conjunt [...]