Abaixar el cos, ajupir-se, especialment en actitud de submissió. El gos, així que el renyo, s'agemoleix. Humiliar-se. Ell voldria que jo m'agemolís, i jo no el necessito per res.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v pron 1 [ajupir-se] agacharse, encogerse. 2 fig [humiliar-se] humillarse, rebajarse.  [...]

1 abaixar-se. 2 Fig. humiliar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'agemolir-se. [...]

v tr 1 cabdellar. v pron 2 arraulir-se, agemolir-se.  [...]

1 arraulir abaixar. 2 Fig. conformar-se abaixar-se humiliar-se agemolir-se(fig.) accedir(->) 3 agafar. 4 (ajupir-sepron.) agemolir-se agotzonar-se, ajupir-se, esp. darrere una mata o un marge, etc., per no ésser vist, per estar a l'aguait. prosternar-se corbar-se(en sentit propi i [...]

v tr 1 fam [asustar] acoquinar, acollonir, apocar. A ese no hay quien le achante, a aquest, no hi ha ningú que l'acolloneixi. 2 ¡achanta la mui! pop muts i a la gàbia!v pron 3 [asustarse] acoquinar-se, acollonir-se, apocar-se. 4 [agacharse ante una amenaza] plegar (o abaixar) veles, agemolir-se.  [...]

(fig.) avergonyir deprimir l'orgull(d'algú) dejectar, rebaixar moralment. 3 (humiliar-sepron.). Fer l'humil. anorrear-se(fig.) abaixar-se rebaixar-se agemolir-se ajupir-se arrossegar-se als peus(d'algú) (fig.), humiliar-se baixament davant d'ell. prosternar-se(fig.) besar els peus(d'algú) llepar el cul [...]

aclofar-se, abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames; també, anar-se abaixant un sostre, un arc, una volta, etc. agemolir-se, abaixar el cos, esp. en actitud de submissió. aclucar-se. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. encorbar-seo corbar-se, abaixar-se corbant el cos [...]