Escometre atacant. Sense dir-li cap paraula, van arremetre'l. Els soldats arremeteren contra els facciosos.  [...]

Realitzar una acció ofensiva o contraofensiva directa sense tornar a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador contrari. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com prometre.  [...]

Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. [...]

Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa sense haver tornat a la posició de guàrdia després d'una parada de l'altre. [...]

v tr 1 arremeter, acometer, embestir. Arremetre l'enemic, arremeter al enemigo. v intr 2 arremeter. Arremeté contra l'enemic, arremetió contra el enemigo.  [...]

escometre, atacar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'arremetre. Arrencada violenta en començar a córrer, per exemple, els cavalls. Quina arremesa ha pegat, aquest cavall! En esgr., acció ofensiva o contraofensiva que s'executa sense tornar a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador contrari. [...]

v tr 1 arremetre. Arremetió al enemigo, va arremetre l'enemic. 2 [al caballo] arriar. 3 fig [chocar a la vista] fer mal a la vista, fer estrany. v intr 4 arremetre. Arremeter con (o para, o contra) el enemigo, arremetre contra l'enemic.  [...]

[Se conjuga como: pedir] v tr 1 [asaltar] envestir, escometre. Un coche ha embestido a un niño, un cotxe ha envestit un nen. 2 fig [pedir algo] envestir, escometre. v intr 3 arremetre.  [...]