Anar coix, ésser coix. Coixejar del peu dret. Coixejar de la cama esquerra. Aquesta cadira coixeja. Un vers, no ésser just de mesura. Aquell vers coixejava del tot. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

Anar coix, ésser coix. [...]

v intr 1 [anar coix] cojear. Coixeja del peu dret, cojea del pie derecho. 2 [un moble] cojear. La taula coixeja, la mesa cojea. 3 fig [un raonament, etc] cojear, flojear, flaquear.  [...]

ranquejar anar (o caminar) coix puntejar, coixejar, un cavall, d'una pota (Alc.). claudicar(ant.). Es diu esp. d'un argument que coixeja, que no conclou. Cp. carranquejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Abandonar la resistència o l'esforç en una empresa. Ara ja no pots claudicar, has de continuar endavant amb la teva carrera. Faltar al deure o als propis principis. Coixejar. [...]

v intr 1 [personas] coixejar. 2 [muebles] coixejar, ballar. 3 fig [razonamiento, frase] coixejar, flaquejar, fallar en un punt. 4 el que no cojea, renquea fig i fam qui no té un all té una ceba.  [...]

Caminar ranc, coixejar. [...]

v intr 1 ant [cojear] coixejar, claudicar ant. 2 fig [ceder] claudicar. 3 fig [incumplir] claudicar. No claudicaré de mis propios principios, no claudicaré dels meus propis principis.  [...]

1 coixejar. 2 faltar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]