Formar consonància. La poesia tradicional es basa en paraules que consonen. Estar d'acord, convenir. Aquestes maneres arrogants no consonen amb la seva pobresa. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr consonar, armonizar.  [...]

1 rimar. 2 convenir, adir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr aconsonantar, consonar.  [...]

v tr 1 [rimar] consonar. 2 [emplear una palabra como consonante] consonantar.  [...]

v. intr. assonar. Versos que assonen. consonar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. acordar. 2 v. intr. Estar en harmonia. acordar-se lligar(intr.) casar (intr.) concordar adaptar-se adir-se compaginar-se consonar Ant. Fer-hi pega. Desentonar. Dissonar. Repugnar (en lògica). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. estar en desacord no estar d'acord ésser impropi no adir-se no quadrar no consonar no encaixar no lligar no ajustar-se no fer. Això no fa per a tu. no compaginar-se no escaure no ésser propi 2 (desdir-sepron.) retractar-se desemparaular-se descomprometre's tornar arrere desnonar, dir [...]

harmonitzar anar bé lligar amb acordar-se ajustar-se anar d'acord concordar fer amb. Això no fa amb allò. avenir-se consonar compaginar-se convenir. Això no convé a algú de la vostra posició. entonar(Alc.). El que dius ara no entona amb les teves paraules d'ahir. estar a to, en consonància amb [...]