Un cop, una batzegada, etc., fer perdre consistència o resistència (a alguna cosa). Crebantar les bases de la moral. Edificis que es crebantaven per la força del vent i de l'aigua. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [debilitar] quebrantar. El terratrèmol crebantà els fonaments, el terremoto quebrantó los cimientos.  [...]

1 debilitar. 2 consentir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Crebantar. [...]

Espatllar, crebantar, (alguna persona o alguna cosa) fent-la anar de qualsevol manera, manejant-la sense cap mirament, etc. [...]

Acció de crebantar o de crebantar-se; l'efecte. [...]

Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]

v tr 1 trencar, rompre. 2 [debilitar] crebantar. El terremoto quebrantó los cimientos, el terratrèmol crebantà els fonaments. 3 fig crebantar, violar, infringir. Quebrantar la palabra dada, crebantar la paraula donada. 4 fig [el valor, la moral, etc] crebantar, ensorrar, enfonsar. 5 fig [la salud [...]

Crebantar, fer malbé els lloms. [...]