Separar (una cosa o una persona) d'allò a què està agafada. No et desagafis de mi, que cauràs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 soltar, desasir. v pron 2 soltarse, desasirse. No et desagafis de mi, no te sueltes de mí.  [...]

[Se conjuga como: asir] v tr 1 [soltar] desagafar, desprendre. v pron 2 [desprenderse de una cosa] desagafar-se, desprendre's.  [...]

v tr 1 [despegar] desagafar, desenganxar. v pron fig 2 deslligar-se pron. Desapegarse de la familia, deslligar-se de la família. 3 [desaficionarse] desafeccionar-se.  [...]

desatacar desagafar desprendre desadherir desencolar desencastar desaferrar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]

. descorporaro desincorporar, separar, destacar. desempalmar desencadellar(dues fustes encadellades) desatacar amputar(també fig.) desenganxar, desagafar, desadherir desencastar desacoblaro desencoblar desaferrar, desarrapar esgarbissar, separar el gra dels garbissos. desafillar, separar la femella dels seus [...]