Algú, donar satisfacció completa (a qui ha ofès o agreujat). Amb aquells obsequis, desagreujava els seus subordinats. El públic aplaudia amb entusiasme per desagreujar l'artista. Suprimir o disminuir (allò que agreuja). Desagreujar un immoble reduint-li la contribució. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v tr 1 desagraviar. Què haig de fer per desagreujar-te?, ¿qué debo hacer para desagraviarte?2 [desgravar] desgravar. Desagreujar un impost, desgravar un impuesto.  [...]

1 donar satisfacció satisfer, desfer un greuge o una ofensa fets a algú. 2 alleugerir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desagreujar. [...]

v tr 1 desagreujar. ¿Qué debo hacer para desagraviarte?, què haig de fer per a desagreujar-te?2 [a Dios] reparar, fer un acte de reparació. v pron 3 [resarcirse] rescabalar-se.  [...]

desagravio m - desagreujament m / desgreuge m / reparació f Acció de desagreujar. [...]

desagraviar v tr - desagreujar / reparar v tr Refer o corregir un greuge fet a algú. [...]

(la roba), reparar-la. fer obres(en una casa), fer-hi reparacions. carenaro donar carena(a una nau), reparar-ne el buc perquè torni a ésser marinera. 2 Reparar un tort, un greuge, un dany, etc. desagreujar, reparar un greuge fet. satisfer(un tort) expiar(->) rescabalar(una persona) indemnitzar [...]

1 exacerbar engrevir. Això engreveix encara els meus pecats. encruelir(una nafra) enverinar(fig.) irritar(un mal, una nafra) Cp. recarregar empitjorar. 2 ofendre. Ant. Desagreujar. Desengrevir. 3 (agreujar-seo greujar-sepron.) recruar, agreujar-se de nou, recaure. carregar-se(un malalt [...]