v pron desbandarse. L'exèrcit es desbandà, el ejército se desbandó.  [...]

dispersar-se, fugir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v pron desbandar-se. El ejército se desbandó, l'exèrcit es desbandà.  [...]

Acció de desbandar-se; l'efecte. a la desbandada D'una manera desordenada, tirant cadascú per un costat diferent. Fugir a la desbandada. En sentir els trets, la multitud va córrer a la desbandada. [...]

Fer separar desordenadament (gent que va plegada). Els soldats desbandaren els atacants i en feren una mortaldat. Gent que va plegada, separar-se desordenadament, tirant cadascú per un costat diferent. Senten el soroll i no triguen a desbandar-se. [...]

1 dispergir espargir esbandir disseminar esbullar, dispersar els cabells, un doll, etc. escampar esbarriar desarramadar, fer cessar d'estar arramadat o junt com un ramat. esparpallar 2 (dispersar-sepron.) disseminar-se desbandar-se fugir a la desbandada anar a la desbandada rompre els rengs [...]

1 agremiar associar, reunir. 2 (agrupar-sepron.) aglevar-se, esdevenir gleva. reunir-se. 3 (Parlant de persones) escamotar-se, agrupar-se formant escamots. Ant. Desbandar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enfugir-se escapar-se(->) desbandar-se evadir-se, esp. de la presó. fer-se escàpol. Els lladres s'han fet escàpols. escapolir-se esquitllar-se posar-se en fuita guillar(fam.) esconillar-se, fugir de por. fúmer el campo fotre el camp(vulg.) donar (o girar) les espatlles girar cara [...]

fig.) desavenir-se desaplegar-se desbandar-se divergir declinar, separar-se d'una direcció determinada. departir-se. Departir-se de l'estimada. rompre(intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput. renyir escamotar-se, separar-se en escamots. Manuel [...]

eixamenar-se, reunir-se formant una munió. entroncar-se(dos camins, dues línies de ferrocarril) fer rotlle a part, reunir-se, alguns, distanciant-se dels altres. Ant. Separar-se. Desbandar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]