Treure (a algú) el delit de fer alguna cosa. La set el desdelita i deixa d'estudiar. Perdre el delit de fer alguna cosa. Es desdelitava i no volia menjar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [treure el delit] desanimar, desalentar. v pron 2 [perdre el delit] desanimarse, desalentarse.  [...]

v tr 1 desdelitar, fer desafeccionar de, treure l'afecció per. 2 treure les ganes de. Desaficionarle de beber, treure-li les ganes de beure. v pron 3 desafeccionar-se. Se desaficionó de la bebida, es desafeccionà de la beguda.  [...]

1 acovardir. desanimar desmoralitzar desconfortar desdelitar, treure a algú el delit de fer una cosa. malcorar, fer perdre a algú el cor de fer quelcom. 2 (descoratjar-seo desencoratjar-sepron.) desmaiar abatre's, perdre el coratge. caure-li (a algú) les ales del cor perdre l'aplom (o el [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]