v tr 1 [hacer perder el camino] descaminar, desencaminar, desviar. 2 fig desencaminar, desencarrilar. Las malas lecturas le han descaminado, les males lectures l'han desencaminat. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encaminar. Fig. Fer agafar a un afer, a una empresa, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit. encarrerar endegar ensolcaro tornar a solc arranjar donar endreça(a un afer). Ant. Desencarrilar. Desendegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]