Desencaminar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr [induir a obrar malament] desencaminar, descaminar, descarriar.  [...]

desencaminar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr fig [descaminar] desencaminar, desencarrilar.  [...]

v tr 1 [hacer perder el camino] descaminar, desencaminar, desviar. 2 fig desencaminar, desencarrilar. Las malas lecturas le han descaminado, les males lectures l'han desencaminat.  [...]

[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [descaminar] descaminar, desviar, desencaminar. 2 [una res del ganado] apartar, separar. 3 fig desencaminar, desencarrilar. v pron 4 [perderse] esgarriar-se. 5 fig [apartarse del recto camino] esgarriar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se.  [...]

1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]

encaminar. Fig. Fer agafar a un afer, a una empresa, etc., que no va per bon camí, el camí que ha de portar-lo a bon èxit. encarrerar endegar ensolcaro tornar a solc arranjar donar endreça(a un afer). Ant. Desencarrilar. Desendegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]