Fer cessar d'estar enfadat. Cessar d'estar enfadat. En veure de qui venia l'obsequi, es va desenfadar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr desenfadar.  [...]

v tr 1 desenfadar, desenojar. v pron 2 desenfadarse, desenojarse.  [...]

calmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [desenfadar] desenutjar, desenfadar, desempipar. v pron 2 desenutjar-se, calmar-se. 3 fig distreure's, esbargir-se.  [...]

v tr 1 desenfadar. v pron 2 desenfadarse.  [...]

v tr 1 desenfadar. v pron 2 revenjar-se, venjar-se.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de desenfadar] desenfadat -ada. 2 [despreocupado] desimbolt -a, informal, despreocupat -ada. Es una chica simpática y desenfadada, és una noia simpàtica i desimbolta. Un estilo desenfadado, un estil informal. 3 p fr [un espacio] desembarassat -ada.  [...]

enutjar. Ant. Desenfadar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]