Fer perdre el llustre (a alguna cosa). Fer que (el vidre o el cristall) perdin llur transparència i esdevinguin opacs. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [treure el llustre] deslustrar. 2 [el vidre] deslustrar, esmerilar. v pron 3 deslustrarse.  [...]

Varietat de corindó de color fosc, granular, que per la seva duresa és emprada per a polir metalls, desllustrar el vidre i treballar les pedres precioses. [...]

v tr 1 [quitar el lustre] desenllustrar, desllustrar. 2 [el cristal] desllustrar. 3 [deslucir] deslluir. 4 fig [desacreditar] desacreditar. v pron 5 desenllustrar-se, desllustrar-se.  [...]

polir. Ant. Desllustrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desdaurar(fig.), esp. un acte meritori, la virtut, la reputació, etc. entelar(la glòria, l'honor, el bon nom, etc.) desllustrar, íd. mataro fer mat(una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [el cielo] ennuvolar. 2 [las plantas] emmusteir, mustigar, marcir, pansir. 3 fig [la fama, la alegría] entelar, desllustrar. v pron 4 ennuvolar-se. El cielo se anublaba, el cel s'ennuvolava. 5 agr [las plantas] bromar-se, pansir-se.  [...]