Treure el mànec (d'una eina, d'un instrument). Desmanegar una destral. Produir la sensació de crebant, de desconjuntament (a algú). Aquells cops em desmanegaven. desmanegar un afer Desorganitzar-lo. desmanegar-se per obtenir una cosa Treballar-hi afanyosament. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 [llevar el mànec] desmangar. Desmanegar una destral, desmangar un hacha. 2 [desballestar] desbaratar, desajustar, descomponer. 3 [crebantar] descoyuntar. No em clavis aquests cops, que em desmanegaràs, no me des estos golpes, que me descoyuntarás. 4 fig [un afer, una qüestió] desarreglar [...]

1 Fig. desorganitzar. 2 (desmanegar-sepron.) treballar, afanyar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desmanegar o de desmanegar-se; l'efecte. Qualitat de desmanegat. [...]

v tr desmanegar.  [...]

v tr 1 [un mecanismo] desballestar, desmanegar, esgavellar. 2 fig [cansar, debilitar] baldar, cruixir, rebentar. v pron 3 esgavellar-se. 4 fig [fatigarse mucho] esfreixurar-se, esllomar-se.  [...]

desmanegar(un afer, etc.) desgavellaro esgavellar desconjuntar desbaratar(->) desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Posar mànec a una cosa. emmanegar 2 Fig. arranjar. Ant. Desmanegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmanegar tudar averganyar avariar atrotinar. Els anys han atrotinat aquesta màquina. menyscabar desconjuntar desllorigar esvinçar estropellaro atropellar esgavellar destrossar desbaratar esguerrar cagar-la, espatllar un negoci. Cp. trastornar, danyar 2 (espatllar-sepron.). Dislocar-se un membre o un [...]