Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 → descomprometre2 [un acord] suspender, rescindir. 3 [donar comiat] despedir, desahuciar. Desnonar un llogater, despedir a un inquilino. 4 [un malalt] desahuciar.  [...]

1 descomprometre, desdir-se, suspendre. 2 despatxar. relinquir, desnonar un malalt, el metge. donar per incurable Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de desnonar. Judici de desnonament. desnonament administratiu Potestat de l'Administració de recuperar directament la possessió dels seus béns de domini públic quan s'han extingit els drets constituïts a favor d'un tercer. [...]

v tr 1 [quitar toda esperanza] desesperançar, desenganyar. 2 [a un inquilino] desnonar, donar (o intimar) comiat. 3 med [a un enfermo] desnonar.  [...]

v tr 1 [deixar] dejar, abandonar. 2 [desnonar] desahuciar. Malalt relinquit, enfermo desahuciado.  [...]

v tr 1 anul·lar. 2 [una persona] anul·lar, arraconar, deixar de banda. 3 desnonar, cancel·lar. Anular un pedido, desnonar una comanda. 4 suspendre. Anular un concierto, suspendre un concert. v pron 5 anul·lar-se. 6 fig [una persona] anul·lar-se, arraconar-se, morir-se. Quedarse en este pueblo es [...]

desdir-se. desnonar desengatjar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 desajustar. Desajustar un mecanismo, desajustar un mecanisme. 2 fig trastornar, alterar, pertorbar, capgirar. v pron 3 [romper un contrato] desdir-se, desnonar tr, descomprometre's.  [...]