Fer cessar d'estar travat. Cessar d'estar travat. La llengua se m'havia destravat i vaig poder parlar. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 destrabar. v pron 2 destrabarse.  [...]

v tr [un animal] destravar.  [...]

v tr 1 destravar. 2 [una cosa de otra] desprendre. v pron 3 destravar-se.  [...]

separar. descargolar desempernar desjunyir desclavar(->) dessoldar destravar desencoblar desencolar (En el sentit de sobresortir és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 soltar els lligams desfer desamarrar desnuar, deslligar un nus. desentortolligar desencordar desencordillar destravar desfermar 2 Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc. eximir exemptar dispensar exonerar alliberar desobligar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

impedir, subjectar, unir, lligar. Ant. Destravar. (En frases com travar amistat, travar batalla, etc., travar és barbarisme. Cp. Entaular una conversa, una discussió, un combat; lligar-se d'amistat; iniciar unes relacions, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, desfer una pila de coses. desnuar, desfer un nus. destravar desconjuntar descosir(->) desfilar. Cp. esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc. desfibrar esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc. esfilegaro esfilegassar esblenar(->) escórrer, desfer els [...]