FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens han encaminat bé? Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te. Encaminar, algú, els seus esforços a l'obtenció d'alguna cosa. Em vaig encaminar cap al riu. Encaminem-nos cap a [...]
v tr 1 encaminar. 2 fig [encauzar] encaminar. v pron 3 encaminar-se. Me encaminé hacia el estanque, em vaig encaminar cap a l'estany. 4 fig [los esfuerzos] encaminar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarrilar. Posar una persona en el bon camí. acarrerar adreçar atraçar, indicar a algú el camí per anar a un indret. No em van saber atraçar i em vaig perdre pel camí. ensenderar, posar algú en el bon camí (esp. en sentit fig.). 2 (encaminar-sepron.) aviar-se arrumbar-se brocar(v. intr.), [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perquè surti a pasturar. Despatxar 1. Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llançar 1 1. Li avià un parell de pedres però no el tocà. Encaminar. Ben nets i [...]