v pron encanallarse.  [...]

endolentir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer esdevenir un canalla. L'extrema necessitat encanalla els homes honestos. Esdevenir un canalla. En Guillem havia jugat a encanallar-se i va trobar un infeliç que es prestà al seu joc. [...]

v tr 1 envilir. v pron 2 encanallar-se, envilir-se.  [...]

v pron [Se conjuga como: envejecer] embretolir-se, envilir-se, encanallar-se.  [...]

v tr 1 envilecer, encanallar. v pron 2 envilecerse, encanallarse.  [...]

1 corrompre. podrir(fig.) depravar gangrenar(fig.) foraviar malejar desencaminar perdre. Les males companyies l'han perdut. Cp. desedificar 2 (pervertir-sepron.) encanallar-se embretolir-se emmaleir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 corrompre. malejar(una persona o una cosa) fer malbé(una cosa o, moralment, una persona) espatllar(moralment una persona) 2 (endolentir-sepron.) embretolir-se encanallar-se envilir-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [arrojar] llançar. 2 agr [varear] batollar, perxejar. 3 [sacudir] sacsejar. v pron amer 4 tirar-se, llançar-se. 5 [envilecerse] envilir-se, encanallar-se.  [...]