FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap a algú o alguna cosa la punteria (d'una arma), el raig de llum (d'un llum). Li vaig encarar l'escopeta. Li vaig encarar el llum per veure'l bé. Posar (algú) cara a cara amb un altre. El vaig encarar amb el seu pare. Volia encarar-los perquè parlessin mirant-se als [...]
v tr 1 encarar. 2 [un arma] encarar, apuntar. 3 [dos personas] encarar, acarar. 4 amer [considerar] considerar. v pron 5 encarar-se. Encararse con las dificultades, encarar-se amb les dificultats. 6 [dos personas] encarar-se, enfrontar-se. 7 encararse con uno encarar-se amb algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula. caure una cosa pel seu propi pes Ésser evident. en pes Sense faltar ningú, completament. Hi anirem tots en pes. La classe en pes es va encarar al professor. fer el pes [...]