Embrutar de fang. Vaig caure, i em vaig enfangar totes les mans. Les botes s'han enfangat de caminar per aquests viaranys. Algú, ficar-se en un afer del qual no pot sortir. M'he ben enfangat en aquesta inversió: no sé pas com me'n sortiré. S'ha enfangat en el vici. Ficar dins el [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v tr 1 enfangar. 2 [embrutar de fang] enlodar, enfangar, embarrar. 3 fig enlodar, enfangar. v pron 4 enfangarse, enlodarse, encenagarse. 5 fig enlodarse, encenagarse, envilecerse. 6 fig [embolicar-se] liarse, enredarse, embrollarse. S'ha enfangat en negocis bruts, se ha liado en negocios sucios. 7 [...]

Acció d'enfangar o d'enfangar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 enfangar, enllotar. 2 fig [manchar la fama] enfangar. v pron 3 enfangar-se, enllotar-se.  [...]

o g segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats: càstig (castigar), dramaturg (dramatúrgia), estómac (estomacal), fang (enfangar), fàrmac (farmàcia), pròdig (prodigar), etc. Però cal tenir present que s'escriuen amb c els mots aràbic (tot i que hi ha aràbiga) i fàstic (tot i [...]

v tr amer enfangar.  [...]

v tr 1 agr adobar amb tarquim. 2 [manchar] enllotar, enfangar.  [...]

v tr 1 [inundar] empantanar. 2 [meter en un barrizal] enfangar. 3 fig [un asunto] empantanegar. v pron 4 [inundarse] empantanar-se. 5 enfangar-se. 6 fig empantanegar-se.  [...]

v tr 1 [manchar de barro] enfangar. 2 [embadurnar] empastifar. 3 [con una barra] embarrar. v pron 4 [de barro] enfangar-se. 5 [mancharse] empastifar-se. 6 [la perdiz en una rama] posar-se.  [...]