v tr 1 [hastiar] avorrir, enfastidir, enfastijar, cansar. Aburre con sus historias, avorreix amb les seves històries. v pron 2 avorrir-se, enfastidir-se. Se aburrió soberanamente, s'ha avorrit solemnement. 3 aburrirse como una ostra (o como sapos) fig i fam morir-se d'avorriment, ensopir-se com un [...]
v tr 1 desconjuntar. 2 med [un hueso] desconjuntar, dislocar, luxar. 3 [rendir] rendir, cansar, rebentar. 4 p fr [molestar] enfastidir, enfastijar. 5 fig [deformar] tergiversar, deformar. v pron 6 med desconjuntar-se, dislocar-se, luxar-se. Descoyuntarse un hueso del brazo, dislocar-se un os del [...]
v tr 1 [perjudicar] fotre, fúmer. La lluvia nos ha fastidiado, la pluja ens ha fumut. Me fastidiaste no avisándome aquel día, em vas fúmer no avisant-me aquell dia. 2 [causar asco o hastío] fastiguejar, enfastidir, enfastijar. 3 [molestar] fastiguejar, empipar, emprenyar, fotre, fúmer, fer la [...]