Infondre fervor, zel (a algú). El sermó havia enfervorit els fidels. Lliurar-se al fervor, al zel. L'assemblea s'enfervorí amb l'ideal de llibertat que proclamaven. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 enfervorizar. v pron 2 enfervorizarse.  [...]

Acció d'enfervorir o d'enfervorir-se; l'efecte. [...]

v tr enfervorir.  [...]

v tr [enfervorizar] enfervorir.  [...]

1 enfervoriment devoció(->) ardor(->) 2 Donar fervor: Enfervorir. Adquirir fervor: Enfervorir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encendre. 2 (un òrgan) irritar. 3 Fig. escalfar enfervorir engrescar entusiasmar, excitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

animar, excitar. engallardir enfervorir enxardoriro enxardorar(Alc.) Ant. Esbraveir. Desbravar. Desacalorar-se (només pron.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 engrescar fer vibrar electritzar(fig.) fanatitzar enlluernar apassionar escalfar enfervorir abrandar(fig.) exaltar transportar 2 (entusiasmar-sepron.) delirar per Cp. encaterinar-se, encapritxar-se Ant. Refredar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]