v pron [altivar-se] engallarse.  [...]

v pron → engallir-se  [...]

v pron 1 engallir-se, engallar-se. 2 [el caballo] brandar (o aixecar) el cap.  [...]

entonar-se encrestar-se alçar la cresta engallar-seo engallir-se enorgullir-se(->) ensuperbir-se enfaristolar-se Cp. alçurar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

VERB MODEL v tr 1 [levantar] alçar. Erguir la cabeza, alçar el cap. 2 [poner derecho] dreçar, alçar, redreçar. Erguir las orejas, la cola, dreçar les orelles, la cua. v pron 3 dreçar-se, aixecar-se, alçarse. 4 fig [envanecerse] engallir-se, envanir-se, engallar-se.  [...]

respondre. desembravir-se arraulir-se de por cagar-se a les calces(fam.) negar-se en poca aigua Ant. Plantar cara. Afrontar. Engallir-se. Engallar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]