Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d'un color menys viu. La claror esblaimava la verdor del bosc. El cel s'esblaima clapat de boirines. Fer empal·lidir. La malaltia no esblaimà el seu rostre. La cara del tirà s'havia esblaimat de furor. Un color,  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]