Empal·lidir, esblanqueir-se. [...]

Perdre, una cosa, la seva coloració normal, esdevenir d'un color menys viu. [...]

Esdevenir, un color, menys viu. [...]

v pron 1 descolorirse, decolorarse. 2 [un color] perder intr. 3 [empal·lidir] palidecer intr.  [...]

descolorir-se, empal·lidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'esblaimar-se; l'efecte. [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] empal·lidir, esblaimar-se pron, esblanqueir-se pron.  [...]

[colores] empal·lidir intr, esblaimar-se, esblanqueir-se. 8 fig esborrar-se, esvair-se. Sus recuerdos se desvanecen, els seus records s'esborren. 9 fig i p fr [envanecerse] envanir-se, inflar-se.  [...]

1 blanquejar, fer tornar blancs els teixits o filats. empal·lidir, fer tornar pàl·lid. aclarir, rebaixar el color d'una cosa. 2 (descolorir-seo descolorar-sepron.) deixar. Aquesta roba no deixa gens. esgrogueir-se esblaimar-se esblanqueir-se perdre. Aquesta roba perd en rentar-la. Manuel [...]

1 v. intr. perdre el color mudar de color esblaimar-se tornar-se blanc (o groc) esblanqueir-se tornar-se groc com la cera tornar-se blanc com la paret (o més blanc que la paret) esgrogueir-se descolorir-se, es diu esp. dels llavis. traspostar-se posar-se lívid(hiperb.) trasmudar-se [...]