Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [llampegar] relampaguear. v tr 2 [algú o alguna cosa] fulminar. v pron 3 agr [les plantes] agostarse, quemarse, abrasarse. 4 med sufrir un ataque de apoplejía.  [...]

1 v. tr. ferir. 2 v. intr. llampegar. 3 v. pron. emmalurar-se, tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de llampar o de llampar-se; l'efecte. [...]

m 1 [acció de llampar] relampagueo. 2 [sobre algú o alguna cosa] fulminación f.  [...]

v intr 1 llampegar, llampeguejar, llampugar, llampar. 2 fig [centellear] llampeguejar, llampurnejar, llampurnar. 3 fig [los ojos iracundos] llambregar, clavar llambregades.  [...]

llampar. Llampa a la mar: vent a la terra. llampeguejar llampugar fulminar(v. intr.), llançar llamps. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]