FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaçar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oració de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot pronominalitzar, apareix [...]
es pot pronominalitzar per en quan depèn d'un sintagma preposicional que fa la funció de complement de règim verbal. Per exemple:
Parlaven de les causes de la mort. (i no En parlaven de les causes)
3. Tampoc no es pot pronominalitzar per en el complement del nom que depèn d'un sintagma que ja fa la [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]
construir un refugi d'animals o si hi està en contra.
Quan el complement de la locució es refereix a una entitat animada, també es pot pronominalitzar amb un pronom de datiu:
El temps ens va en contra (El temps va en contra de nosaltres/nostre/nostra).
L'opinió pública se li ha posat en contra (L'opinió [...]
preposició a.
És per això que, en cas que es vulgui pronominalitzar, aquest sintagma nominal és representat per un pronom d'acusatiu: El deixaré treballar.
2. En l'oració Vaig veure que la Joana feia moltes bestieses, el sintagma nominal la Joana és el subjecte de l'oració subordinada. A l'oració d [...]