Resplendir 1.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com lluir.  [...]

[3a pers pr ind: relluu o rellú] v intr 1 [es conjuga com pruir] resplandecer, relucir, relumbrar. 2 [es conjuga com traduir] fig relucir, brillar.  [...]

resplendir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin. Quan el verb relluir es fa servir amb el sentit de 'brillar amb gran esclat', es conjuga sense l'increment -eix- (relluu, relluen, relluï...). Per exemple: El sol relluu amb força. Els ulls de la nena relluen febrosos. En [...]

v intr [resplandecer] resplendir, relluir.  [...]

brillar. relluir radiar refulgir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr [Se conjuga como: lucir] 1 relluir, resplendir. 2 fig [destacarse] brillar, excel·lir. 3 sacar a relucir fig i fam [citar] portar a col·lació, sortir a parlar de. 4 sacar a relucir fig i fam [sin oportunidad] retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Siempre saca a relucir los favores [...]

Sovint s'utilitza l'expressió treure a relluir amb el significat d''al·legar inesperadament' o bé 'fer aparèixer un afer inoportunament'. En català, es poden expressar aquests significats amb el verb retreure o la locució posar sobre la taula, respectivament. Per exemple: Van encetar una forta [...]

8 echar a la colada [ropa] deixar per a la bugada. 9 sacar a la colada una cosa fig i fam sortir a parlar d'una cosa, portar a col·lació. 10 todo saldrá en la colada fig i fam tard o d'hora tot se sabrà (o tot sortirà a relluir).  [...]