V. tenir.  [...]

Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: tenir o tindre. En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és tenir.  [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

v tr i pron → tenir  [...]

1 posseir, tenir en propietat. detenir. Detenir il·legalment allò que pertany a altri. Detenir el títol de campió. heureo haver. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes. gaudir de, tenir una cosa profitosa, avantatjosa, agradable. Gaudir de salut, d'una fortuna, de crèdit, etc. disp [...]

Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu: tindre o tenir vindre o venir També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc. En els registres formals, però, les formes més generals [...]

Paquet, estri, etc., que forma part d'un bagatge o d'una càrrega. Porto tants d'entriquells que no tindré més remei que facturar-los. [...]

amb paciència que li toqui el torn. És un treball massa llarg i no tindré paciència d'acabar-lo. En heràld., braser que envolta la salamandra. [...]

El gerundi del verb tindre o tenir és tenint. Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma tinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.  [...]

L'expressió per fer referència al fet de disposar de temps per fer alguna cosa, no estant subjecte a altres ocupacions, és tenir temps (o haver-hi temps), i no donar temps. Així doncs, cal dir: Crec que tindré temps d'acabar els deures. (i no Crec que em donarà temps d'acabar els deures.) A [...]