Resultats de la cerca frase exacta: 16

Diccionari de la llengua catalana
1. abastar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar [...]
2. abastir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abastar 3 .  [...]
3. abastament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abastar; l'efecte. Provisió, especialment de queviures, per al sosteniment d'una població, d'un exèrcit, etc.  [...]
4. batisfera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines per a la seva exploració.  [...]
5. pinyonaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a abastar pinyes dels pins, a vendre pinyons torrats.  [...]
6. abastador 2 abastadora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici abastar un mercat, una botiga, etc. Els abastadors de carn.  [...]
7. atènyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. atès] Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4 . En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc.  [...]
8. arrapinyar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aferrar-se . S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. En Quimet s'arrapinyava per les parets per a abastar fruita.  [...]
9. accessible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fàcil accés. Una muntanya accessible. Que hom pot abastar. Una ciència accessible a tothom. De tracte fàcil. No et faci vergonya visitar-lo, és una persona molt accessible. Que es deixa dominar o influir per alguna cosa. Una persona accessible a l'enveja, a la por.  [...]
10. suplici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pena corporal greu. El suplici de la flagel·lació. darrer suplici Pena de mort. Patiment atroç. Haguérem de passar el suplici de la fam. suplici de Tàntal Suplici de qui té a tocar allò que desitja sense poder-ho abastar. Patiment . Haver-lo d'escoltar hores i hores: quin suplici!  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>