FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
dels verbs o dels pronoms acabats en vocal altra que u. En aquests casos, es diu que l'article, la preposició i el pronom s'apostrofen. Els articles definits singulars el i la revesteixen la forma l': l'aire, l'Alguer, l'Enric, l'interès, l'ídol, l'IVA, l'ocell, l'Hèctor, l'home, l'Hospitalet, l'ull [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
diftong amb la vocal anterior d'alguns altres de similars en què sí que en formen: acuïtat ('qualitat d'agut') i acuitat (participi del verb acuitar), aïrada ('enutjada') i airada ('cop d'aire'), beina i veïna, beneït ('que ha rebut benedicció') i beneit ('ximple'), circuït ('circumdat') i circuit [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
ocell que trenca l'os amb el bec Un obrellaunes ('estri') Un rentaplats ('màquina') Un trencalòs ('ocell') Una bestiola amb el cap gros Una mina a cel obert ('a l'aire lliure') Un indi amb la pell roja Té la força de mil homes Un suport amb tres peus He trigat mig dia a fer-ho Un estri en forma de mitja [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, xarxa client - servidor, diferències nord - sud, relació qualitat - preu, míssil terra - aire. Aquests sintagmes es mantenen morfològicament invariables i els components presenten relacions anàlogues a les de compostos com centredreta, compravenda o salpebre. En els casos no lexicalitzats, és a dir [...]