Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. bisell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora tallada obliquament, en biaix. Peça de fusta o de metall tallada en biaix sobre la qual el vent produeix el so en els instruments com la flauta dolça i certs jocs d'orgue. Caire d'un cartó d'enquadernació o d'una planxa gravada tallat obliquament, en biaix.  [...]
2. tallavent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paravent 1 . Vela de temporal que té la meitat de superfície que la major. Bisell 2 .  [...]
3. toix -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esmussat, mancat de tall. D'escassa intel·ligència. No he conegut mai una persona toixa com aquesta. Rebaix, bisell o xamfrà, que la mola fa quan s'esmola una eina de tall afinat.  [...]
4. escarpra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem, que serveix per a treballar la pedra, fer-hi forats, etc., a cops de martell donats a l'altre extrem.  [...]
5. rascador
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l'estany agafi. Estríjol . Rasora . Esgarrapacrestes . Eina de l'escura-xemeneies amb què fa caure el sutge. Eina paleolítica de pedra de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda mitjançant un retocament unifacial.  [...]
6. flauta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus. flauta de bec Flauta d'embocadura [...]