Resultats de la cerca frase exacta: 7

Ortografia catalana
1. Les lletres. LES CONSONANTS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Sobre l'ocurrència dels sons oclusius, fricatius i africats en fi de síl·laba, convé tenir present: a) Que en posició final absoluta de mot solament és possible la realització sorda. En con-seqüència, en aquesta posició un so sord es pot trobar representat per la consonant que ordinà-riament [...]
2. La grafia dels mots. L'ORTOGRAFIA DELS MOTS PREFIXATS, DELS COMPOSTOS I DE LES LOCUCIONS. EL GUIONET I L'AGLUTINACIÓ GRÀFICA
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
gràfic malgrat que nas, pes, fi, so, nus, gros i pi no en duen, i s'escriu fisicoquí­ mic, concavoconvex i usdefruit sense accent gràfic, malgrat que físic, còncau i ús en duen. Però aquesta norma no s'aplica en el cas que calgui escriure un guionet, en què els components conserven llur forma gràfica [...]
3. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS FRICATIUS I AFRICATS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, Perenxisa, Xilxes, la Manxa, Manxúria, Beerxeba, Bolxoi, Khrusxov; guerx, manx, ponx, romanx, Almarx, Barx, Elx. c) En interior de mot i a final de mot, darrere de i: albíxeres, bixest, clixé, fixa 'frontissa' (cf. fi[ks]a, femení de l'adjectiu fix), guixar, ixent, ixo, ixi, ixis, ixen (del verb eixir), [...]
4. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
o q, perquè forma diftong amb la vocal següent i, per tant, no s'accentuen: aigua, egües, obliqua, pasqües. 3.1.1.3 . Els mots monosíl·labs no s'accentuen, llevat dels casos en què cal escriure l'accent diacrític (§ 3.1.3): clar, pla, quan, sa, mas, Asp, fe, ple, sec, temps, verd, res, ves, pren, fi [...]
5. Les lletres. L'ALFABET
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
elèctrica', que tenen tants sons com om 'arbre caducifoli'. En un curt nombre de casos, però, com ehem , ha! ha! ha! (expressió que imita una riallada), halar o hawaià, la h es pronuncia com una aspiració ([h]). A fi de mot, determinades lletres no representen cap so en la major part dels parlars, per bé [...]
6. L'accent i la dièresi. L'ACCENT GRÀFIC
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
accent diacrític món Nom masculí (pl. mons), 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': La fi del món. Ha fet la volta al món. Crea mons imaginaris. mon Possessiu àton (pl. mos): Mon pare. pèl Nom masculí (pl. pèls), 'filament que creix a la pell': Un pèl de la barba. No té pèls a la llengua. pel [...]
7. Les lletres. LA GRAFIA DELS SONS OCLUSIUS
Font Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
singular del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació amb el radical acabat en aquesta conso-nant: amag (de amagar), freg (de fregar), jug, pag, pleg. Cal tenir en compte, però, que s'escriu c i no g en els verbs acabats en -igar, a fi d'evitar la pronúncia africada [? t?? ?] que podria [...]