Resultats de la cerca frase exacta: 27

Diccionari de la llengua catalana
1. hàbil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apte, idoni, per a alguna cosa. Hàbil per a contreure matrimoni. Un recluta declarat hàbil per al servei militar. En què actuen els jutjats, els tribunals i altres organismes de l'Administració. Temps hàbil. Dies hàbils. Propi a reeixir en allò que fa. Un obrer hàbil. Una hàbil intriga [...]
2. hàbilment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera hàbil, amb habilitat.  [...]
3. astut -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hàbil, enginyós a aconseguir qualsevol fi, enganyosament, artificiosament.  [...]
4. guilopo -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toix, que no hi lluca. Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.  [...]
5. habilitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer hàbil, declarar hàbil. Habilitar algú per a pledejar. Habilitar un menor per a l'administració dels seus béns. Habilitar la sala com a dormitori.  [...]
6. insinuació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'insinuar o d'insinuar-se. La insinuació de la metzina en les venes. Obeir a les seves insinuacions. Una insinuació hàbil, malèvola.  [...]
7. refí -ina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt fi, molt prim. Molt hàbil i astut.  [...]
8. inhàbil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No hàbil. Inhàbil al treball. Obrers inhàbils. Dies inhàbils.  [...]
9. murri múrria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taciturn . Malacarós . Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria. Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant.  [...]
10. espadatxí espadatxina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona hàbil a manejar l'espasa. Antigament, home amic de desafiar.  [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>